Són a prop de les set del matí quant sona el desperatdor.La dolo i un servidor ens aixequem per anara fer un enrtrenament per la zona del Tagamanent i la Trona. Hem quedat amb uns coneguts de la Dolo i ens han dit que serà un entreno dur, així que més val anar mentalitzats.
Quant arribem a aiguafreda ens trobem amb els coneguts de la Dolo, els "Hoko Boys" (batejats així per dur una marca de roba esportiva anomenada Hoko). Aquests són en Miquel (especialista baixant), en Manolo i el Miguel (especialistes pujant). En Miquel ja ens avisa que la jornada serà dura, que no hi ha cap prova de la copa que s'hi pugui assimilar. Ens dispossem a resseguir el recorregut de la que possiblement sigui la marató de muntanya més dura d'Espanya, la Vall del Congost. Veurem si tenen raó...
Encara no hem sortit del poble i ja enfilem el primer corriol, molt fort. Porten un ritme alt, si tota l'estona van així no se pas si els podrem seguir. Anem fent per corriols (per dir-ho així, ja que més aviat estem obrint traça). Travessem rius i rierols infinitats de vegades, fins que arribem a la primera pujada llarga del dia. En MIquel ens torna a a avisar, que serà molt dura. Anem fent fins que tinc la curiositat de mirar el GPS. Portem gairabé 3 hores i només hem fet 10 km!! En Miquel ens informa que som en el punt més alt del recorregut,a gariabé 1100 m. Realment el terreny és un trenca cames constant, amb pujades i baixades no massa llargues però si altament tècniques. Ens toca afontar una baixada llarga i amb algun tram força tècnic fins que arribem a la mitja marató. 5 hores de ruta, en Miguel fa broma i diu que anem fora de control.
Comença la segona part del recorregut i ja nes avisen que és més dura que la primera, doncs comencem amb una pujada terriblement dreta, que després d'algun trencacames ens portarà fins al castell del Tagamanent, passant per la pujada del purgatori. Amb aquest nom, ens comencem a imaginar com pot ser....
Un cop a dalt, decidim parar a dinar en una zona amb prou sol. Però no ens podem entretenir pas massa, doncs encara queden 15 km per acabar. Al arribar al poble de Tagamanent en Miquel es despista i perdem les fites que guiaven el camí, així que hem de fer alguna parada suplementaria, per preguntar a la gent del poble on agafar el camí correcte. Un cop tornem a ser a la ruta, afrontem la última gran agulla del dia, la pujada a la Trona. Comencem amb poc pendent, però a mesura que avancem metres la pujada es va enfilant, fins que es fa terriblement dura. Un cop a dalt, no ens entretenim, doncs el vent bufa fort i ens podriem refredar. Toca baixar, més que per un corriol, per un torrent de muntanya molt escarpat i terriblement tècnic.
Un cop a la pista ens quedaria fer una última pujada, però com no portem GPS i s'està a punt de fer fosc, desisitim i agafem la pista que ens portarà fins a aguafreda en un parell de quilometres.
Acavem l'entreno força satisfets, i traiem un parell de conclusions. Realment la marató, tot i que no l'hem acabat de completar és de les dures, doncs estem fregant els 4000 m de desnivell positiu en 43 km. Aquest desnivell es comparable amb el de la Núria-Queralt, amb la diferència que allà és fa més del doble de quilometratge. La segona conclusió és que s'ha d'anar més ben preparat, l'autosuficiencia que duiem era insuficient per aguantar 11 hores de marató tant dura com aquestaNomés portavem barretes, algun power gel (dinar a banda) i un litro i mig d'aigua.
Si hi ha una segona edició mirarem d'estar el suficienment preparats per poder fer el recorregut complert, i també portar les suficients reserves com per afontar la marató des del principi. Npmés queda esperar fins al 27 de Febrer per saber si ho complirem. Segur que si!
Dades GPS:
http://connect.garmin.com/activity/23706425
Josep Bosch Collado
No hay comentarios:
Publicar un comentario