Entrega de premis de la Copa Catalana de Resistència 2009

El passat dissabte 20 de febrer va tenir lloc a Reus l'acte d'entrega de premis de les marxes tècniques regulades i de la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2009. L'acte, que el presidí el nou president de la feec, va començar amb un petit viatge en forma de video que el company Capdevila havia realitzat a través de la seva incansable maquina fotogràfica al llarg de totes les probes que componen la CCCR. Qui més qui menys s'hi va trobar retratat en més de una ocasió i rememorava les experiencies visquedes d'aquelles instantanies amb els company que tenia al costat.

Seguidament, i després de uns breus parlaments de les autoritats es passa a l'entrega de premis de la Copa del 2009. Començaren amb els premiats de les marxes técniques regulades, i seguidament es va seguir amb els premiats amb els de la CCCR. Abans de repartir els galardons del 2009, se'mva fer entrega, juntament amb dos marxadors més del trofeu de l'any anterior, ja que al 2008 se'ns va donar trencat degut a uns problemes de logística.


Seguidament es va començar amb l'entrega de premis dels trofeus corresponents als campionats individuals del 2009. Aquest any no es tractava de cap trofeu, sino de una simple medalla i una plaqueta amb el nom i l'equip. La veritat és que si comparem els trofeus aconseguits al 2007, 2008 i 2009, la progessió de la qualitat del trodeu va disminuïnt. Però bé,això només és una opinió personal, i l'important és obtenir el reconeixement per haver pogut completar més de 1000 km corrent i caminant pels senders del nostre país.


Seguidament es va fer entrega del Campionat de catalunya, on l'equip en el que estava al 2009 (UECANOIA) va tornar a assolir la 1º posició per 3º vegada consecutiva. A cada un dels components de l'equip que vam aconseguir el galardó també se'ns va fer entrega d'una medalla (rèplica exacte de la que ens havien donat per la CCCR).

I finalment va haver-hi l'entrega al millor equip, que també s'ho va endur el meu equip al 2009, UECANOIA. Enguany, però, he canviat d'equip i intentaré ajudar al CEI durant el 2010 a aconseguir tots els exits que he aconseguit durant aquests anys a UECANOIA. La veritat es que aquest any no em plantejo fer la copa, ja que l'objectiu es el UTMB, però si que la utilitzaré com a test per valorar la meva condició de cara al gran repte.

Començaré les proves de resitència a Selva del Camp, a finals de març després d'haver passat un dels primers test de la temporada, la marató de Barcelona.

Josep Bosch Collado

Viladrau - La Garriga 2010: Mooooolt fred!!

Són poc més de les 3 de la matinada quant aquest cop sona el despertador! És una de les marxes que m'és s'ha de matinar. Amb la cara ja ho diem tot, però com diu la Dolo, som uns privilegiats de poder-ho fer, ja que molts del que poden no volen i alguns dels que volen no poden.
Enfilem camí cap a la Garriga, deixem el cotxe a prop de l'arribada, i anem a fer cua per agafar el bus que ens portarà cap al punt de sortida. Mentre fem cua, saludem als companys retrobats de la CCCR, on intercanviant diverses opinions, n'hi ha una que tots compartim. Passarem fred, molt fred.

Quant per fi ens posem a caminar, són 2/4 de 7 del matí. Anem a un ritme alt,hem d'entrar en calor ràpidament. El terra que trepitgem es troba absolutament glassat i la Temperatura deu rondar els -5/-10 ºC. De seguida arribem al primer control de pas, on la coca amb xocolata calenta ens fa acabar d'entrar en calor. No obstant, no podem parar gaire, o tornarem a quedar freds. A partir d'aquí, el pendent augmenta progressivament, i a mesura que guanyem alçada, anem guanyant cm de neu, fins que arribem a l'ermita de Sant Segimon, on les condicions no tenen res a envejar a les del Trail Blanch de Font Romeu. Anem seguint per pistes completament nevades, amb un ben bé un pam de neu. En aquest punt, el "sherpa" Juanito ens va guiant a través de draceres per tal d'arribar el més aviat possible a coll formic. Evidenment, al anar per draceres hem d'obrir traça sobre la neu, i per tant a cada passa s'han d'aixecar les cames com si estiguessim fent "skipping". És un zona on es gasta molta força en rel·lació a la distància que s'avança.
Finalment arribem a collformic. Portem unes 3 hores de marxa i uns 15 km recorreguts.
A partir d'ara, però, el terreny és favorable, i a les pistes del pla de la calma ens possem a trotar en alguna que altra zona.
Després del pla de la calma ens endinssem per uns corriols, possiblement el tram més tècnic de la caminada, fins que finalment anem a parar a una pista. A partir d'aquí la Dolo i un servidor mirem de possar un ritme elevat, per tal d'atrapar al Juanito, la elvira i la rtesta de companys del CEI que es troben per davant. Finalment, just abans d'arribar a l'últim avituallament, aconseguim reagrupar-nos i fer els últims km fins a la Garriga entran tots en grup.

Finalment el membres del CEI acaben entrant entre els 70 primers, una dada que tot i ser una carrera no competitiva, cal destacar, doncs prenien la sortida prop de 1000 marxadors.
I per acabar, una bona dutxa d'aigua calenta, per treure'ns tot el fred de sobre!

Dades GPS:
http://connect.garmin.com/activity/24738172

Josep Bosch Collado

No participació a "La Mitja" 2010

Finalment, i després de unes hores d'incertesa prenc la decissió de no participar en la 24º edició de la mitja de Granollers. Finalment opto per aquesta opció més conservadora ja que les angines que porto arrossegnat des de feia 3 dies així m'ho fan veure.
Tot i això decideixo anar fins a Granollers ja que molts dels companys del CEI i els "Bové Boys" hi pendran part. D'aquesta manera també vaig contribuir a la carrera, possant-me a l'altre costat i animant a tots els companys a assolir els seus objectius.
Els més ràpids, els "Bové Boys" entorn de 1h i 20 min, preparant-se de manera espectauclar per la marató de Barcelona de principis de Març. Després els membres del CEI, entraren en diferents temps en un ample interval que va anar des de 1h 23min fins a 2h i 20 min.
I finalment dinar a la Fonda amb els "Bové Boys" compartint un bon àpat i una bona xerrada dels plans més inmediats.
Com a conlusió dir que tot i que estava en condicions d'haver pogut correr, no vaig arriscar, ja que aquestes molestties que tenia en forma d'angines, les hagués pogut tranformar en un bon problema, si al final de carrera hagués agafat fred...A més també va anar bé per deixar descansar els meus adolorits bessons, molt sobrecarregats per tot el treball acomulat de cara a marató. Veurem la setmana vinent com trampegem la Viladrau-La Garriga. Fins llavors tocarà cuidar-se.

Josep Bosch Collado

I Marató Pirata Vall del Congost

Són a prop de les set del matí quant sona el desperatdor.La dolo i un servidor ens aixequem per anara fer un enrtrenament per la zona del Tagamanent i la Trona. Hem quedat amb uns coneguts de la Dolo i ens han dit que serà un entreno dur, així que més val anar mentalitzats.

Quant arribem a aiguafreda ens trobem amb els coneguts de la Dolo, els "Hoko Boys" (batejats així per dur una marca de roba esportiva anomenada Hoko). Aquests són en Miquel (especialista baixant), en Manolo i el Miguel (especialistes pujant). En Miquel ja ens avisa que la jornada serà dura, que no hi ha cap prova de la copa que s'hi pugui assimilar. Ens dispossem a resseguir el recorregut de la que possiblement sigui la marató de muntanya més dura d'Espanya, la Vall del Congost. Veurem si tenen raó...

Encara no hem sortit del poble i ja enfilem el primer corriol, molt fort. Porten un ritme alt, si tota l'estona van així no se pas si els podrem seguir. Anem fent per corriols (per dir-ho així, ja que més aviat estem obrint traça). Travessem rius i rierols infinitats de vegades, fins que arribem a la primera pujada llarga del dia. En MIquel ens torna a a avisar, que serà molt dura. Anem fent fins que tinc la curiositat de mirar el GPS. Portem gairabé 3 hores i només hem fet 10 km!! En Miquel ens informa que som en el punt més alt del recorregut,a gariabé 1100 m. Realment el terreny és un trenca cames constant, amb pujades i baixades no massa llargues però si altament tècniques. Ens toca afontar una baixada llarga i amb algun tram força tècnic fins que arribem a la mitja marató. 5 hores de ruta, en Miguel fa broma i diu que anem fora de control.

Comença la segona part del recorregut i ja nes avisen que és més dura que la primera, doncs comencem amb una pujada terriblement dreta, que després d'algun trencacames ens portarà fins al castell del Tagamanent, passant per la pujada del purgatori. Amb aquest nom, ens comencem a imaginar com pot ser....

Un cop a dalt, decidim parar a dinar en una zona amb prou sol. Però no ens podem entretenir pas massa, doncs encara queden 15 km per acabar. Al arribar al poble de Tagamanent en Miquel es despista i perdem les fites que guiaven el camí, així que hem de fer alguna parada suplementaria, per preguntar a la gent del poble on agafar el camí correcte. Un cop tornem a ser a la ruta, afrontem la última gran agulla del dia, la pujada a la Trona. Comencem amb poc pendent, però a mesura que avancem metres la pujada es va enfilant, fins que es fa terriblement dura. Un cop a dalt, no ens entretenim, doncs el vent bufa fort i ens podriem refredar. Toca baixar, més que per un corriol, per un torrent de muntanya molt escarpat i terriblement tècnic.

Un cop a la pista ens quedaria fer una última pujada, però com no portem GPS i s'està a punt de fer fosc, desisitim i agafem la pista que ens portarà fins a aguafreda en un parell de quilometres.

Acavem l'entreno força satisfets, i traiem un parell de conclusions. Realment la marató, tot i que no l'hem acabat de completar és de les dures, doncs estem fregant els 4000 m de desnivell positiu en 43 km. Aquest desnivell es comparable amb el de la Núria-Queralt, amb la diferència que allà és fa més del doble de quilometratge. La segona conclusió és que s'ha d'anar més ben preparat, l'autosuficiencia que duiem era insuficient per aguantar 11 hores de marató tant dura com aquestaNomés portavem barretes, algun power gel (dinar a banda) i un litro i mig d'aigua.

Si hi ha una segona edició mirarem d'estar el suficienment preparats per poder fer el recorregut complert, i també portar les suficients reserves com per afontar la marató des del principi. Npmés queda esperar fins al 27 de Febrer per saber si ho complirem. Segur que si!

Dades GPS:
http://connect.garmin.com/activity/23706425

Josep Bosch Collado