Primera cursa per parelles de Catalunya. La gran Follada!!

Són les 10 del matí i em trobo amb la Dolo a Igualada. Ens disposem a participar a la primera carrera per parelles de l'estat:

"La gran Follada d'Igualada"

Quant anem a buscar els dorsals ja veiem un munt de parelles que escalfen pels carrers de a vora les Comes. Recollim els dorsals i ens disposem a fer el mateix que les altres parelles, tot i que avui cau un sol de justícia i no caldrà escalfar massa. La corda de una longituds de poc menys d'un metre el que fa que la coordinació de la parella hagi de ser absoluta. I per acabar-ho de fer tot més estrambòtic, al llarg dels 7 km de recorregut si reparteixen tot un seguit de probes, per realitzar amb la parella.

Amb la Dolo escalfem una mica i entrenem una de les probes que trobarem al final, saltar per sobre d'unes bales de palla!

Finalment anem cap a la sortida, on s'hi fa una petita "performance"...i sortida!! El primer km es realitza per dintre els carrers de la ciutat d'igualada, tot relativament pla, però ja de seguida ens porten per unes pistes forestals. Portem un bon ritme, d'aproximadament 5 min per km.

Abans d'arribar al km 3, la primera de les probes, correr durant 100 metres cara a cara amb la parella, és a dir, que un component correrà d'esquena mentre l'altre ho farà de cara. Em poso jo a correr d'esquena, mentre que la Dolo amb el braç em va guiant i dient-me allà on puc trobar clots.

Seguim amb la carrera, començo a bufar bastant, per sort es baixada i puc recuperar una mica les forces. Just abans del km 5, la segona de les probes, pujar a coll i bé. Està clar que em toca carregar la Dolo, per sort son només 10 metres. Deu ni do com bufo, i ara toca una petita pujada. Tot i les probes, continuem mantenint el ritme de 5 min km. Quant som al km 6 entrem novament a Igualada, i just abans de trepitjar asfalt, la tercera, proba, que es tracta de superar un obstacle urbà, una mena de tanca d'atletisme, potser un pel més alta. La pasem per sota.

Un cop trepitgem asfalt, la Dolo em pregunta com vaig i si vull augmentar el ritme, i li dic que Ok, tot i que estic desitjant que arribi el final. A falta de 300 metres fem la penúltima proba, la de les bales de palla, aixíq ue ens agafem ben fort de la mà, i coordinadament anem saltant per sobre les bales. I ja per acabar la proba reina. Els últims 10 metres de la carrera es fan amb la parella en braços, així que un últim esforç i acabem parant el crono en poc mes de 35 minuts! Hem entrat en la 35 posició de les mes de 200 parelles que participaven. No està gens malament!

Estic fus, però ha valgut la pena. Un isostar, un bossa d'osequis i una bona dutxa per deixar-nos semi-nous, i per recuperar forces, a menjar un parell de pizzes del restaurant italìa (el moro d'igualada, vaja)

Al cap de pocs dies ens diuen els organitzadors que sortim en portada, al regió 7, i certament així és! (tot i que sigui en petitet, al marge de la portada). Amb aquest ja es el segon cop que surto en una revista (el primer, a la runners, a la cursa de cavalls del vent). Serà que soc fotogènic?? no...jo crec que més aviat ha estat gràcies a la Dolo! jejeje

Josep Bosch Collado

Retrobada amb les marxes. MATXOS 2010

Són les 4:10 del matí del diumenge. Feia molts dies que no m'havia de llevar tant dora per anar a fer una marxa. De fet, es una de les marxes que més dora em llevo, i més tard arribo a casa. És veritat, es una de les més dures, és MATXOS.

Surto de casa amb el temps suficient com per arribar a Torelló amb marge per recollir dorsal i parlar amb els companys, molts dels quals feia dies que no veia, ja que aquesta és la meva 1º marxa de la temporada.

A dos de 7 tocats es dona la sortida. Pràcticament deixo amb la paraula a la boca a la Lourdes i em poso a trotar pels carrers de Torelló. Els dos primers km son suaus. Però de seguida enfilem la primera pujada forta de la jornada, el Castell de Torelló. Vaig amb molt de compte, vigilant de col·locar bé el peu, de moment no em fa mal.

Arribo al primer control, 5 minuts abans que l'any anterior, per no haver entrenat en 3 setmanes em sento bé de forces i descansat. Em pasa el Dani del CEI i el Joan d'Alpens. Amb el Joan ens anirem trobant al llarg de tota la marxa, en canvi en Dani està a un nivell superior i no me'l tornaré a trobar. Comencem a pujar el primer dels tres cims que farem, el Bellmunt. No me l'agafo massa fort, i intento sempre mantenir un bon ritme. Quant arribo a dalt, m'hidrato bastant, agafo un entrepà, i avall, amb molta tranquil·litat i precaució. Porto uns 12 km i de moment no em fa mal res.

Arribo al salt del Molí i en Capdevila immortalitza el moment. I tot seguit inicio l'ascensió al Puigsacalm. De fet, havia pensat que, si notava molèsties no faria els cims i optaria per l'opció més curta de la marxa. Però de moment estic bé. Arribo al Puigsacalm, força sencer i saludo al company Rústic, amb el qual intercanvio algunes paraules i avall. Baixada del Puigsacalm força tècnica. Pateixo pel tram de cordes, però al arribar, ja em trobo gent que ho està passant pitjor que jo. Es forma una cúa considerable, i després de força estona, acabem deixant aquest tram enrere. Just abans de creuar la carretera, l'ensurt de la jornada. Em torno a fer una torta al peu dolent. No ha estat gaire forta, si me l'hagués fet a l'altre peu ni la notaria. De fet, penso i provo de convence'm de que no passa res. Soc al km 30, la meitat del recorregut. Segueixo la marxa.

Abans d'arribar al Prat de la Vola, coincideixo amb l'Olga, que està fent el recorregut curt. Faig el tros que queda fins al control amb ella tot explicant-me com li van anar l'eco-trail parisenc. Un cop al control decideixo pujar el Cabrera, el turmell no em fa mal, tot i que el començo a notar inflat. La pujada a l'últim dels tres pics es fa molt dura, i les escales finals em rematen. Em trobo amb en Joan novament, que ho està passant pitjor que jo. Arribo al control molt cansat i decideixo seure uns minutets, hidratar-me bé i ingerir molt sucre. La baixada la faig lentament i amb molta precaució, doncs una altra torta em podria deixar KO novament.

Al arribar de nou al Prat de Vola, coincideixo amb els meus ex companys Solà i Xavi Capdevila. Em menjo una buti no massa gran i segueixo el camí. Només sortir em trobo amb la Bet. pregunto per la resta de companys, la majoria son darrera, menys la Lourdes que és davant, s'ha fet una torta i ha optat per pujar només al Cabrera. Em diu que fa uns tres km que se l'ha trobat, és a dir que deu estar a una distància de 5-6 km. Em queden 20 km per acabar i penso que serà molt difícil atrapar-la.

Vaig per la última pujada, la del coll de Salgueda, no és massa llarga, però si força dreta. Tal com vaig de forces, es farà complicada. Finalment arribo a dalt i em disposo a fer tota la baixada. Porto el turmell força inflat, tot i que no em fa mal. És una baixada força tècnica, però per sort aquest any no hi ha fang, me'n alegro moltíssim! Baixo amb precaució però sense pausa. Em noto molt cansat, i allà on veig que puc fer algun trot, ho faig.

Zona del riu. Enguany no baixa massa aigua, la suficient com per mullar-se la planta dels peus, i en prou feines. Arribo al últim control abans de meta. Menjo una mica i au, últim esforç. Continuo amb la mateixa mentalitat que abans. Caminar a pas lleuger, i fer algun trot amb terreny favorable. Finalment, i quant només em falta 1 km per arribar, sento que em criden. És el Jaume Soler, que ens havíem creuat al Puigsacalm i havia dit que m'atraparia baixant. Fem l'últim km al trot tot comentant com n'arriba a ser de xula aquesta marxa, i també com n'arriba a ser de dura. Finalment l'arribada no és massa espectacular, doncs ens equivoquem de carrer i arribem a la meta per darrera, però bé, només queda en anècdota. El temps final,homologat, 11h48min.

Finalment la Lourdes ha arribat 5 min davant meu, va coixa, s'ha fet una rebrincada important. Ens dutxem i esperem a la resta de companys arribar, tots sans i estalvis. El peu el tinc inflat, però tot i que es va refredant no noto dolor. Potser que la torta no hagi estat tant forta com em pensava. M'acomiado de tothom i cap a casa, on arribo a les 21:30. Deu ni do. La propera serà la Romànica de Navàs, d'aquí tres setmanes, la primera nocturna de la temporada.

Dades GPS:

http://connect.garmin.com/activity/30595401

Josep Bosch Collado