domingo, 28 de marzo de 2010

L'esguinç de turmell

El tobillo se lesiona con frecuencia en actividades diarias laborales, deportivas y recreativas. El tobillo, una articulación de tipo bisagra, recibe cargas enormes, especialmente en la carrera o en deportes con giro sobre la extremidad.

Los esguinces del tobillo resultan del desplazamiento hacia dentro o hacia fuera del pie, distendiendo o rompiendo los ligamentos de la cara interna o externa del tobillo. El dolor de un esguince de tobillo es intenso y con frecuencia impide que el individuo pueda trabajar o practicar su deporte durante un periodo variable de tiempo. Sin embargo, con un tratamiento adecuado, los esguinces de tobillo en la mayoría de los casos curan rápidamente y no se convierten en un problema crónico.

ligamentos tobillo


TIPOS DE ESGUINCES DE TOBILLO

  • Esguinces de primer grado: Son el resultado de la distensión de los ligamentos que unen los huesos del tobillo. La hinchazón es mínima y el paciente puede comenzar la actividad deportiva en dos o tres semanas.
  • Esguinces de segundo grado: Los ligamentos se rompen parcialmente, con hinchazón inmediata. Generalmente precisan de un periodo de reposo de tres a seis semanas antes de volver a la actividad normal.
  • Esguinces de tercer grado: Son los más graves y suponen la rotura completa de uno o más ligamentos pero rara vez precisan cirugía. Se precisan ocho semanas o más para que los ligamentos cicatricen.

TRATAMIENTO DE LOS ESGUINCES

El objetivo primario del tratamiento es evitar el edema que se produce tras la lesión. La aplicación de hielo es básica en los dos o tres primeros días, junto con la colocación de un vendaje compresivo. Si hay dolor al caminar, debe evitarse el apoyo usando unas muletas para evitar aumentar la lesión. Dependiendo de la severidad de la lesión una férula o un yeso pueden ser efectivos para prevenir mayores daños y acelerar la cicatrización del ligamento.

La movilización del tobillo (flexión y extensión) y trazar círculos con el pie (hacia fuera y hacia dentro), pueden ayudar a reducir la inflamación y previenen la rigidez. Dependiendo de la severidad de la lesión, su médico puede ayudarle con un programa de rehabilitación apropiado para conseguir un retorno rápido a la actividad deportiva.

El tratamiento inicial puede resumirse en cuatro palabras: Reposo, hielo, compresión y elevación.

  • Reposo: Es una parte esencial del proceso de recuperación. Si es necesario (háblelo con su médico), elimine toda carga sobre el tobillo lesionado. Si necesita bastones siga los consejos de su médico o fisioterapéuta sobre la forma de usarlos: puede necesitar un apoyo parcial o una descarga completa dependiendo de la lesión y el nivel de dolor. El reposo no impide la realización simultánea de ejercicios en descarga, como la natación o la bicicleta estática.
  • Hielo: Llene una bolsa de plástico con hielo triturado y colóquela sobre la zona inflamada. Para proteger la piel, ponga la bolsa de hielo sobre una capa de vendaje elástico empapada en agua fría. Mantener el hielo durante periodos de aproximadamente treinta minutos.
  • Compresión: Comprimir la zona lesionada con un vendaje elástico. Éste protege el ligamento lesionado y reduce la inflamación. La tensión del vendaje debe ser firme y uniforme, pero nunca debe estar demasiado apretado.
  • Elevación: Mientras se aplica hielo, eleve la zona lesionada por encima del nivel del corazón. Continúe con este procedimiento en las horas siguientes, con el vendaje de compresión colocado.

REHABILITACIÓN

Los dos objetivos de la rehabilitación son:

  • Disminuir la inflamación
  • Fortalecer los músculos que rodean el tobillo.

La inflamación puede reducirse manteniendo el tobillo lo más elevado posible y con la utilización adecuada de la compresión. Realizar ejercicios para fortalecer el tobillo.


REANUDACIÓN DEL DEPORTE

Para volver a practicar deportes, generalmente se recomienda que la inflamación o el dolor no existan o sean mínimos y que puedan realizarse saltos hacia delante o hacia los lados sobre el tobillo lesionado sin sentir dolor ni inestabilidad. En los esguinces más graves es una buena idea proteger el tobillo con una tobillera o una ortesis para disminuir la probabilidad de nuevos episodios de esguince. Su médico y entrenador deben guiarle en su retorno a la práctica deportiva.

Font:
http://www.traumazamora.org/infopaciente/esguince/esguince.html

lunes, 22 de marzo de 2010

1/2 Marató de muntanya Vall del congost

Tot feia preveure que no seria una bona cursa. 24 h abans havia agafat un mal d'estomac, molt característic amb mi. Sense anar més lluny, un dolor similar em va impedir prendre part a la CCC a chamonix, quant ja tenia el dorsal per participar-hi. La nit abans havia dormit poc i no havia descansat massa bé. Però aquest cop vaig decidir prendre la sortida. Com que tenia la possiblitat de plegar a la meitat i fer només mitja marató, m'aferrava a la possiblitat de no tornar a abandonar abans d'hora.

Així que prenc la sortida de la prova reina, la marató. Els primers km es fan molt ràpids, corrent a poc mes de 5 el km. Al passar el km 2, la primera gran rampa, aixi que paro de córrer i obro els pals. La pujada és molt dreta, i al no estar del tot escalfat, les cames fan mal. Pujo per sobre de les 170 ppm, aixi que quant arribo a dalt continuo caminant fins que no m'he recuperat bé. Enfilem un senderol avall i arriba el punt clau de la carrera i dels propers 15 dies. En una de les trialeres poso malament el peu i col·locant tot el meu pes a sobre (que no es poc), em torço el turmell. Una rebrincada molt forta a jutjar pel corredor que tenia darrera meu, ja que el vaig sentir com s'estremia i tot de veure com m'he torçat el peu. M'he fet mal, però no es res penso, mai m'he esguinçat un turmell i m'he fet moltes rebrincades, cap de tant forta com aquesta, per això.... Continuo a un ritme inferior. Molta gent m'avança per tot arreu. Vaig colocant-me en les posicions que em corresponen a la carrera. Completo la primera hora de carrera amb poc més de 6 km a les cames. Arribo al primer avituallament, però no m'entra res, segurament pq l'estomac no està treballant bé. Continuo pujant. Arribo al km 10, el punt mes alt de la carrera, proper als 1100 m. Quant arribo a dalt penso que puc recuperar km, doncs el terreny es favorable . Completo la 2º hora amb 11 km. Quant intento correr per avançar km, un flato terrible m'impedeix córrer al ritme que m'agradaria. així que haig d'afluixar. En aquest punt em pasa en Joan Iborra i li desitjo sort. Pocs km és endavant m'avança el primer corredor dels que faran unicament la mitja (han sortit una hora més tard). Aquest és en Jessed Hernandez, li desitjo sort i m'ho agraeix tot preguntantme si se a quin km estem. Aproximadament al 12 li dic. I desapereix en la llunyania. Tampoc anava massa ràpid penso...Al començar a baixar per senderols una mica més pronunciats, comencen a avançar-me més corredors. Aquests si, avantçant-me en plan kamikaze. Com m'agradaria tenir només la meitat de la seva tècnica. Continuo baixant i continuen avançant-me corredors. Al km 17 començo la 2º pujada de la carrera i és aqui un prenc la decissió de parar a la meitat. Completo la tercera hora de carrera de carrera amb 18 km. La rebrincada que no m'havia semblat res, comença a fer punjades, així que no vull arriscar. Quant finalment arribo a la bifurcació de la mitja amb la marató els hi dic als del control que només faré mita marató, doncs m'he fet una rebrincada i prefereixo no forçar més. Finalment acabo la mitja amb un temps digne per estar lesionat, amb 3h i 51 min.

Al cap de les hores m'cabo adonant que allò que no era res, s'està inflant de mala manera. Tot indica que m'he fet un esguinç al turmell (el 1º de la meva vida) i que hauré d'estar aturat força dies. Fa la pinta que no arribaré a la selva del Camp en condicions.

L'endemà la fisió em confirma el diagnostic, de 10 a 15 dies aturat completament. Tocarà tenir paciència.
Josep Bosch Collado

martes, 9 de marzo de 2010

Marató de Barcelona 2010


Son les sis del matí del diumenge. Avui toca afontar un dels primers objecius ( i més assequibles) del 2010. Per primer cop intentaré córrer una marató d'asfalt de 42 km. De fet mai he corregut més de 21 km i no l'he preparat massa bé, doncs no he fet cap tirada llarga (+ de 25 Km) per poder-la afrontar amb garanties.

Ens trobem amb els bessons, la mister i el Jordi i decidim anar amb un sol cotxe cap a Barcelona. Aparquem per darrera Montjuïc i tant els bessons com jo ens possem a escalfar molt suament. En aquest moment em trobo amb en Jaume Sole, company de marxes que ja ha participat a la marató en més d'una ocasió. Em dona bons consells per afrontar-la, avituallaments, ritmes...

Em coloco al calaix de sortida al grup de 3h:30-4h:00, a darrera de tot, doncs tinc les llibres de les 4h:00 al meu costat. Tret de sortida! les pulsacions aumenten, però encara som molt lluny de passar per la linia de sortida. No és ben bé fins després de sis minuts i mig que paso sota l'arc de sortida. Ara ja si, comencem. Enfilem la carrtera de sants. És impossible posar un ritme, doncs tot el carrer és una riuada d'atletes. Tampoc vull començar fort, doncs haig de guardar tot el que pugui pel final. Els primer km van saltant, aproximadament a 5:15 el km, quant arribem a la diagonal, ja es pot mantenir un ritme i vaig passant els km aprox a 4:45. Les pulsacions no s'em enfilen i les mantinc entre 155-160. Vaig prou cómode i crec que he agafat el ritme bo.

Paso el km 10 i em prenc un power gel, tal com havia previst. No em ve gens de gust, però se que anirà bé. Al cap de poc avanço a la llebre de les 3h:45. Em trobo força bé i estic guardant tot el que puc. Poc després veig al Jaume Solé, l'avanço i li faig ok amb el dit polze, però no em paro a parlar. Ja se que és lleig, però vaig molt concentrat en gastar el mínim possible. Poc després passem la sagrada familia i ens dirigim cap a la meridiana. Al km 18 començo a veure que ja no vaig tant còmode. Però bé, puc mantenir el ritme i situarme sobre les 160-165 polsacions. Paso la mitja marató amb un temps de 1h:42min. Crec que vaig massa ràpid, hauria d'haver passat almenys 3 min més tard. Però bé, ara m'haig de concentrar en seguir. Al cap d'un parell de km més problemes, l'ipod deixa de funcionar. Ni sem passa pel cap pararme i veure que passa. Segueixo i arribo a l'avituallament del km 25. En aqui faig la 1º parada, bec isostar i em menjo un plátan, en total mig minut, assumible. Ara toca afontar un dels trossos més pesats de la marató, del fórum a pl Glòries i tornar. Les pulsacions es comencen a enfilar i es situen sobre les 170. Anem, malament, estic gastant molt aixi que intento rebaixar el meu ritme per intentar recuperar pulsacions. Aconsegueixo fer-les baixar, però em noto molt cansat. Al km 30 em torno a parar en el mateix avituallament anterior, aquest cop la parada gaiabé arriba al minut. Deu ni do, vaig molt cansat, però falta poc més de 10 km per acabar.

Aqui comença el calvari. Al km 34 m'agafa un "flato" espectacular que m'obliga a parar i caminar durant ben bé un minut. Torno a arrencar, però ara les cames ja no van. Estic corrent amb el cap. Ara estic vivint el que vol dir una marató. Arribo a l'Arc de triomf, i de triomf més aviat poc, passo per sota l'arc caminant i prenen-me un isostar. A partir d'aquest punt el recorregut està a rebentar de gent que et dona ànims. Em sembla estar en mig de l'Alpe d'Huez en el Tour.

Passem la plaça San Jaume. La gent que dona ànims deixa un petit passadís perquè passem els corredors. Com ha canviat la situació respecte la riuada de gent que hi havia a la carretera de Sants. Aquest fet encoratja a seguir corrent i parar el mínim possible. Queden poc menys de 4 km, però al cansament se li suma el dolor de cames. Aquests km es faran eterns. Quant passem pel 40, un "speaker" ens dona ànims, doncs ja tenim la meta a tocar. No obstant, al passar pel km 41 trobo un atleta en una llitera de l'ambulància. Això encara no ha acabat, penso.

Finalment accedim a la zona de valles, ja es veu l'arribada. Aixeco un puny, aixeco els dos, i tot creuant la meta aixeco el dits en l'aire. Si senyor, ja soc maratonià!!! BRAVO! El rellotge de meta marca 3h40 min. El meu Garmin marca 3h:34 min, ja que he fins que no vaig passar per l'arc de sortida no el vaig encendre. Un temps bó, molt bó, la veritat es que esperava estar per sobre de les 3:45, i tot i passar-ho malament en els últims 10 km, he pogut acabar fent una bona marca.Unes noies ens posen una medalla que ens acrediten com a maratonians! Visca!!

A l'arribada saludo als piteus, doncs han arribat tot just darrera meu. Comentem el realment dur que ha estat la marató i ens acomadiem fins a la Selva del Camp, que ja serà diferent. Al cap de 30 minuts d'arribar trobo a la mister, que em felicita pel meu temps, doncs ella tampoc s'esperava pas que fes aquest temps. També saludo el comany Malavé de capellades que ha fet la 2º marató i s'ha situat en 3h:30. També felicito als dos bessons que han estat estratosfèrics, 2h 48 min, tot just la 2º marató que fan. Increible. També aprofito per recordar-lis la juguesca que teniem. Si jo completava una marató, ells farien la Matagalls Montserrat. Jo ja he complert i m'ha semblat el més dur que he fet mai en asfalt. A veure ells quina sorpresa s'emporten fora del seu terreny...
Dades GPS
http://connect.garmin.com/activity/26344678
Josep Bosch Collado

martes, 2 de marzo de 2010

II Marató Pirata Vall del Congost

Corrien prop de un quart de vuit del matí del dissabte quant novament ens trobavem amb els Hoko boys a Aiguafreda per tornar a fer el recorregut de la Marató de la Vall del Congost. Aquest cop també se'ns hi ha sumat la carme, companya de la Dolo a la Marathon des Sables.

La idea era aquest cop arribar a completar el recorregut de la marató, ja que l'última vegada ens vam deixar el tram final.

Comencem a bon ritme, sense pressa, però sense pausa. El dia ha sortit tapat i de tant en tant s'escapa alguna gotellada, però de moment no hi ha ni rastre dels forts vents previstos per aquest cap de setmana. Quant arribem al punt de la mitja marató, portem gairabé 5 hores de ruta, una pel menys temps que el primer cop que vam venir. Ara però cal fer la part dura de la marató, la pujada al tagamanent i a la trona. Un cop som a dalt del Tagamanent, ens parem a dinar, doncs avui hi ha obert el restaurant de dalt el cim. Ens hi estem més estona de la que ens pensavem, així que a correcuita reprenem el cami. En la baixada cap al poble, el Manolo pateix una estrevada muscular, cosa que el merma molt fisicament. Tot i això, en calent es capaç de mantenir el nostre ritme, i és només baixant quant es troba més mermat. Arribem al punt que desconeixem, la part final del recorregut. A partir d'aquí em fan prendre la iniciativa, doncs soc el que porto el track. Tot i això, em despito en alguna ocasió, fet que ens fa fer un parell de quilometres mes del compte.

Finalment però, i amb la llum dels frontals acabem arribant a Aiguafreda, després de 12 hores de ruta, 6500 m de desnivell acomulat i 51 km a les cames. No està malament per preparar la marató de Bacelona, d'aquí 7 dies.Tot i això, caldrà millorar bastant ja que el temps límit per completar-la és de només 9 hores. Tocarà possar-se les piles...

Dades GPS:
http://connect.garmin.com/activity/25778123

Josep Bosch Collado