La proba reina del Ultra-trail europeu, el UTMB de 166 km i 18000m de desnivell a completar en una sola jornada, la proba amb més glamour, més prestigi i una de les més dures d'Europa, haurà d'esperar.
No ha pogut ser, i tampoc aquest 2010 podré estar a la linia de sortida de la carrera. L'any passat una indegestió m'impedia pendre part de la CCC, enguany una inoportuna recaiguda d'un esguinç de turmell em torna a privar explorar aquells magnifics paratges.Tampoc no estaré a Chamonix, doncs tot i tindre moltissimies ganes d'animar a tots els companys i amics presents perque aconsegueixin el gran repte, la carrera cau en dies laborables, i en la situació d'avui dia, no es pot jugar amb el lloc de treball.
Arribarà el moment de fer autocrítica i analitzar el perquè d'aquesta lesió mal curada (molt posiblement una falta de descans entre el final de la temporada anterior i la preparació per la marató de Barcelona, on poc setmanes després vaig patir el primer esguinç). Però ara prefereixo tenir el cap en la recuperació. De ben segur que perdo els objectius pel que queda de temporada, però el realment important es recuper-se al 100%, o si mes no, el millor posible.
Turmell dret, a 2 d'agost, després de 7 setmanes de la lesió, encara està inflat
També tocarà analitzar si cal seguir aquest camí, és a dir, les caminades de resistència i els ultres m'ho han donat tot,ja no només a nivell esportiu, sino també a nivell personal he viscut grans moments, he conegut molta gent i he fet molt bones amistats. Però de la mateixa manera també he patit grans decepcions. Tocarà analitzar si l'any que em plantejava pràcticar aquest esport d'una forma més sèria i competitiva, ha sigut l'any en que m'he lesionat més i que he acabat fent menys carreres. No cal perdre el món de vista, tot això és un hobby, paguem per practicar aquest esport.
És una afició que t'anganxa des del principi, cada vegada en vols més i més. El que l'any anterior va ser una tortura, aquest any ha de ser un joc de nens, doncs has descobert que hi ha una carrera que dobla en duresa la tortura de l'any passat, i evidenment, hi estàs inscrit. Cada vegada perds més el teu temps de lleure, i el dediques exclusivament a fer i preparar aquestes carreres. Els caps de setmana volen. El rendiment en el lloc de treball baixa(on ens guanyem la vida, no ho oblidem). Cada vegada deixes més de banda la familia i els amics per tal d'afrontar aquests reptes. I això pot pasar factura a més d'un. Torno a reptetir, això es un hobby. Cal saber dir prou, i de ben segur que en aquest període de recuperació hi haurà temps per pensar-hi.
Arribarà el moment de fer autocrítica i analitzar el perquè d'aquesta lesió mal curada (molt posiblement una falta de descans entre el final de la temporada anterior i la preparació per la marató de Barcelona, on poc setmanes després vaig patir el primer esguinç). Però ara prefereixo tenir el cap en la recuperació. De ben segur que perdo els objectius pel que queda de temporada, però el realment important es recuper-se al 100%, o si mes no, el millor posible.
Turmell dret, a 2 d'agost, després de 7 setmanes de la lesió, encara està inflatTambé tocarà analitzar si cal seguir aquest camí, és a dir, les caminades de resistència i els ultres m'ho han donat tot,ja no només a nivell esportiu, sino també a nivell personal he viscut grans moments, he conegut molta gent i he fet molt bones amistats. Però de la mateixa manera també he patit grans decepcions. Tocarà analitzar si l'any que em plantejava pràcticar aquest esport d'una forma més sèria i competitiva, ha sigut l'any en que m'he lesionat més i que he acabat fent menys carreres. No cal perdre el món de vista, tot això és un hobby, paguem per practicar aquest esport.
És una afició que t'anganxa des del principi, cada vegada en vols més i més. El que l'any anterior va ser una tortura, aquest any ha de ser un joc de nens, doncs has descobert que hi ha una carrera que dobla en duresa la tortura de l'any passat, i evidenment, hi estàs inscrit. Cada vegada perds més el teu temps de lleure, i el dediques exclusivament a fer i preparar aquestes carreres. Els caps de setmana volen. El rendiment en el lloc de treball baixa(on ens guanyem la vida, no ho oblidem). Cada vegada deixes més de banda la familia i els amics per tal d'afrontar aquests reptes. I això pot pasar factura a més d'un. Torno a reptetir, això es un hobby. Cal saber dir prou, i de ben segur que en aquest període de recuperació hi haurà temps per pensar-hi.
Josep Bosch Collado
No hay comentarios:
Publicar un comentario