Després de pràcticament un any sense escriure, torno a alimentar el blog. I es que la tercera carrera d'ultra resistència en la que participo bé s'ho mereix (la primera va ser la TransGranCanaria 2009, i la segona la cursa de cavalls del vent 2009) . Feia dos anyets que no em fotia en un "perkal" d'aquesta envergadura, i haig de dir que, un cop viscuda la experiencia, ha valgut la pena.
Eren les 5:15 quan sonava el despertador. Havia d'anar depressa, doncs a les set havia de ser a berga per agafar els autobusos. I d'allà cap a Queralbs, cremallera i cap dalt a Núria. Quedava encara més d'una hora per prendre la sortida, aixi que disposava del temps suficient per menjarme una bona amanida de patata, una peça de fruita i saludar els companys del CEI, amb els quals faig la foto de sortida.
La sortida és bastant "a ras", tot i que fins al primer control me l'agafo molt amb calma i trotant només en terreny fàcil. Tot i això, no vaig suficientment concentrat, doncs al km 6 ja vaig per terra. No és res greu, unes rascades als genolls i una mica de ferida a la ma, que netejo amb l'aigua del camelback (que duia electrolits). Una sensació interessant.... Comencem a enfilar pas dels lladres amunt, els primers metres xerrant amb en Franc Cabó de Berga. Al cap de pocs minuts però, poso un ritmet que trobo força còmode i que espero em porti fins al pas sense gastar massa. Aquesta primera pujada sempre m'havia costat horrors, enguany però la faig sorprenenment bé, i amb 55 min em planto a dalt el coll, on trobo el juanito i uns quants colegues mes que donen ànims.
És a partir d'aquest punt on li foto bastanta canya, fins a la Molina arribant amb 4h:15, km 26,5. Potser he corregut massa i ho pagui a la següent pujada..... Avituallo força i ataco el coll de pal, que se'm fa duríssim, a mitja pujada ja tinc pensaments d'abandonar. Tot i això vaig atrapant participants que m'havien passat a l'avituallament. La segona part del coll de pal se'm fa més fàcil (pq ho és) i recuperat gràcies a l'amanida de pasta de la Molina corono el coll de Pall.
A partir d'aqui començo a trotar amb el cap posat en arribar al Rebost i decidir que collons faig amb la carrera. Arribo força sencer i decideixo seguir.Porto 6h15min, km 40. Tot i això al rebost em trobo dos participants tirats a terra afectats per una baixada de tensió. Està fent moltíssima calor, s'ha de veure cada 5 min o menys i consumir sals per mantenir la tensió estable. Se que partir d'ara tot es baixada fins a Bagà i no hauria de gastar molt, però la baixada es molt tècnica, tocarà posar els tres ulls al camí per no fotre una rebrincada. Al final de la "canal mala" (el nom deu venir pq el tram està ple de pedres i pedretes, que fa que la baixada sigui mala mala....). trobo el Paco del cei. Quina alegria!! Feia molt temps que no el veia, i tot i haver passat un any complicat està a la recta final de la seva recuperació. El haver trobat en Paco, em dona forces per seguir fins a Bagà, on arribo mes sencer del que m'imaginava, km48 i 8h:00 de carrera.
A Bagà hi ha molta gent que plega, tot just hem passat la meitat, però la xafegor és terrible. La seguent pujada té 800m de desnivell, així que avituallo moltíssim. Surto per atacar-la amb el Paco Robles, però ella puja un mica més ràpid que jo i m'agafa uns metres, tot i que el vaig veient a cada curva. A mesura que vaig pujant, tot i que vaig cansadíssim, vaig "recollint cadàvers". Aquesta pujada està fent mal, molt mal. Poc abans d'arribar a dalt em torno a trobar el Paco robles, que s'ha aturat un instant per agafar forces. Decideixo no parar, falta un cop de geni per coronar. Finalment arribo a dalt, destrossat, i juntament amb el bigotut Lozano encarem cap a Gisclareny, el deixo passar, doncs la baixada no és lo meu, i en aquest estat, molt menys.
Arribo a Gisclareny, km 57, 10h15 min. Aqui em venen tots els mals i em costa moltíssim seguir en carrera. A més, un corredor que també ha plegat disposa d'un cotxe per tornar cap a Berga. Osti quina temptació xicot. Però no em fa mal res, sencillament estic esgotat. Aixi que faig una parada ben llarga per menjar, veure molt i seguir. El pacte es, "si a saldes estàs igual o pitjor, estaràs legitimat a plegar". Així que al cap només i tinc un objectiu, Saldes.
Començo terriblement cansat, però a mesura que vaig passant km, assimilo el que m'he cruspit, i el repte de pujar fins a Saldes el supero, millor del que em podia imaginar uns km enrrere a Gisclareny i fins i tot, avanço a algun participant! Ha caigut la nit, i la temperatura és més agradable. .Arribo a saldes km 63, 12h:00 de carrera. Estic decidit a seguir, i se que si surto ja és per acabar, doncs només em queda per davant una terrible pujada, la última gran dificultat. Camelback ple fins dalt i a tope de sals minerals!
Començo a pujar fins al parc de la palomera. Pel camí torno a avançar participants que m'havien passat a Saldes. Em trobo millor físicament així que vaig fent a un ritme còmode.Al cap d'amunt apareix el control, rebent els participants amb, atenció, un acordió!!. Una bona amanida i ataco la Gallina pelada, atrapant a un company d'Alcanar, que s'ho està passant malament. La pujada és dretíssima, s'avança molt a poc a poc, sens dubte la pujada mes dreta de tota la carrera, més fins i tot, que el pas dels lladres.
Arribo a dalt a 2250 m, km 72 amb poc mes de 14h de carrera. Queda per davant una llarga i dreta baixada, on es patina més que no pas s'avança. La prioritat principal és protegir el turmell d'una possible rebrincada, i la segona, no caure. Arribo a Paguera bastant fins als ous de baixar i trepitjar pedres. Tinc el turmell bastant tocat per l'esforç i a més noto que el porto llagat, a més les plantes dels peus les tinc a Pekin de tant pedra. I per acabar-ho de rematar, en aquest punt el Garmin se'm queda penjat. No disposaré de més referencies fins a l'arribada.
El trajecte fins a Espinalvet, tot i que cómode es fa llarg, molt llarg. A més ja no s'entra al poble pel corriol de l'esglesia, sino que es baixa per un sender que es troba bastant (molt) més enllà. M'ajunto amb un grupet que no paren de queixar-se de la marxa, en totes les seves vessants. No m'agrada massa anar amb gent així, em posa nerviós, així que els deixo marxar. Finalment ens trobem el control, avituallo poquíssim, ja que tinc unes ganes terribles d'acabar. L'atac a Queralt es fa per una altra camí, que és parell de km més llarg i amb un recorregut molt trencacames, que a aquestes alçades, es com si estiguessis al mateix purgatori. Molta pedra, molta baixada i algun que altre "repetxo" que em fa bufar de valent. En aquesta zona m'avancen forces participants. Tinc les plantes dels peus destrossades, però a la llunyania ja veig Queralt!! És hora d'apagar el frontal, en pocs minuts començo a baixar les últimes escales de la carrera, i un cop a dintre Berga, fins i tot soc capaç de trotar, per acabar parant el crono en 19:33!!! Un gran temps, doncs les he passat molt canutes (a punt de plegar) i poder baixar de 20h es una satisfacció brutal
Menjo alguna cosa, i cap a la dutxa falta gent! Una bacaineta al cotxe i cap a caseta que estic rebentat!! Me'n vaig de Berga doblement satisfet, després d'haver aconseguit la 4º Núria Queralt, l'edició amb més desnivell de totes, i a mes fent-ho amb el millor temps que mai havia aconseguit!! GRANDEEEE!!!
Josep Bosch Collado
Eren les 5:15 quan sonava el despertador. Havia d'anar depressa, doncs a les set havia de ser a berga per agafar els autobusos. I d'allà cap a Queralbs, cremallera i cap dalt a Núria. Quedava encara més d'una hora per prendre la sortida, aixi que disposava del temps suficient per menjarme una bona amanida de patata, una peça de fruita i saludar els companys del CEI, amb els quals faig la foto de sortida.
La sortida és bastant "a ras", tot i que fins al primer control me l'agafo molt amb calma i trotant només en terreny fàcil. Tot i això, no vaig suficientment concentrat, doncs al km 6 ja vaig per terra. No és res greu, unes rascades als genolls i una mica de ferida a la ma, que netejo amb l'aigua del camelback (que duia electrolits). Una sensació interessant.... Comencem a enfilar pas dels lladres amunt, els primers metres xerrant amb en Franc Cabó de Berga. Al cap de pocs minuts però, poso un ritmet que trobo força còmode i que espero em porti fins al pas sense gastar massa. Aquesta primera pujada sempre m'havia costat horrors, enguany però la faig sorprenenment bé, i amb 55 min em planto a dalt el coll, on trobo el juanito i uns quants colegues mes que donen ànims.
És a partir d'aquest punt on li foto bastanta canya, fins a la Molina arribant amb 4h:15, km 26,5. Potser he corregut massa i ho pagui a la següent pujada..... Avituallo força i ataco el coll de pal, que se'm fa duríssim, a mitja pujada ja tinc pensaments d'abandonar. Tot i això vaig atrapant participants que m'havien passat a l'avituallament. La segona part del coll de pal se'm fa més fàcil (pq ho és) i recuperat gràcies a l'amanida de pasta de la Molina corono el coll de Pall.
A partir d'aqui començo a trotar amb el cap posat en arribar al Rebost i decidir que collons faig amb la carrera. Arribo força sencer i decideixo seguir.Porto 6h15min, km 40. Tot i això al rebost em trobo dos participants tirats a terra afectats per una baixada de tensió. Està fent moltíssima calor, s'ha de veure cada 5 min o menys i consumir sals per mantenir la tensió estable. Se que partir d'ara tot es baixada fins a Bagà i no hauria de gastar molt, però la baixada es molt tècnica, tocarà posar els tres ulls al camí per no fotre una rebrincada. Al final de la "canal mala" (el nom deu venir pq el tram està ple de pedres i pedretes, que fa que la baixada sigui mala mala....). trobo el Paco del cei. Quina alegria!! Feia molt temps que no el veia, i tot i haver passat un any complicat està a la recta final de la seva recuperació. El haver trobat en Paco, em dona forces per seguir fins a Bagà, on arribo mes sencer del que m'imaginava, km48 i 8h:00 de carrera.
A Bagà hi ha molta gent que plega, tot just hem passat la meitat, però la xafegor és terrible. La seguent pujada té 800m de desnivell, així que avituallo moltíssim. Surto per atacar-la amb el Paco Robles, però ella puja un mica més ràpid que jo i m'agafa uns metres, tot i que el vaig veient a cada curva. A mesura que vaig pujant, tot i que vaig cansadíssim, vaig "recollint cadàvers". Aquesta pujada està fent mal, molt mal. Poc abans d'arribar a dalt em torno a trobar el Paco robles, que s'ha aturat un instant per agafar forces. Decideixo no parar, falta un cop de geni per coronar. Finalment arribo a dalt, destrossat, i juntament amb el bigotut Lozano encarem cap a Gisclareny, el deixo passar, doncs la baixada no és lo meu, i en aquest estat, molt menys.Arribo a Gisclareny, km 57, 10h15 min. Aqui em venen tots els mals i em costa moltíssim seguir en carrera. A més, un corredor que també ha plegat disposa d'un cotxe per tornar cap a Berga. Osti quina temptació xicot. Però no em fa mal res, sencillament estic esgotat. Aixi que faig una parada ben llarga per menjar, veure molt i seguir. El pacte es, "si a saldes estàs igual o pitjor, estaràs legitimat a plegar". Així que al cap només i tinc un objectiu, Saldes.
Començo terriblement cansat, però a mesura que vaig passant km, assimilo el que m'he cruspit, i el repte de pujar fins a Saldes el supero, millor del que em podia imaginar uns km enrrere a Gisclareny i fins i tot, avanço a algun participant! Ha caigut la nit, i la temperatura és més agradable. .Arribo a saldes km 63, 12h:00 de carrera. Estic decidit a seguir, i se que si surto ja és per acabar, doncs només em queda per davant una terrible pujada, la última gran dificultat. Camelback ple fins dalt i a tope de sals minerals!
Començo a pujar fins al parc de la palomera. Pel camí torno a avançar participants que m'havien passat a Saldes. Em trobo millor físicament així que vaig fent a un ritme còmode.Al cap d'amunt apareix el control, rebent els participants amb, atenció, un acordió!!. Una bona amanida i ataco la Gallina pelada, atrapant a un company d'Alcanar, que s'ho està passant malament. La pujada és dretíssima, s'avança molt a poc a poc, sens dubte la pujada mes dreta de tota la carrera, més fins i tot, que el pas dels lladres.
Arribo a dalt a 2250 m, km 72 amb poc mes de 14h de carrera. Queda per davant una llarga i dreta baixada, on es patina més que no pas s'avança. La prioritat principal és protegir el turmell d'una possible rebrincada, i la segona, no caure. Arribo a Paguera bastant fins als ous de baixar i trepitjar pedres. Tinc el turmell bastant tocat per l'esforç i a més noto que el porto llagat, a més les plantes dels peus les tinc a Pekin de tant pedra. I per acabar-ho de rematar, en aquest punt el Garmin se'm queda penjat. No disposaré de més referencies fins a l'arribada.
El trajecte fins a Espinalvet, tot i que cómode es fa llarg, molt llarg. A més ja no s'entra al poble pel corriol de l'esglesia, sino que es baixa per un sender que es troba bastant (molt) més enllà. M'ajunto amb un grupet que no paren de queixar-se de la marxa, en totes les seves vessants. No m'agrada massa anar amb gent així, em posa nerviós, així que els deixo marxar. Finalment ens trobem el control, avituallo poquíssim, ja que tinc unes ganes terribles d'acabar. L'atac a Queralt es fa per una altra camí, que és parell de km més llarg i amb un recorregut molt trencacames, que a aquestes alçades, es com si estiguessis al mateix purgatori. Molta pedra, molta baixada i algun que altre "repetxo" que em fa bufar de valent. En aquesta zona m'avancen forces participants. Tinc les plantes dels peus destrossades, però a la llunyania ja veig Queralt!! És hora d'apagar el frontal, en pocs minuts començo a baixar les últimes escales de la carrera, i un cop a dintre Berga, fins i tot soc capaç de trotar, per acabar parant el crono en 19:33!!! Un gran temps, doncs les he passat molt canutes (a punt de plegar) i poder baixar de 20h es una satisfacció brutal
Menjo alguna cosa, i cap a la dutxa falta gent! Una bacaineta al cotxe i cap a caseta que estic rebentat!! Me'n vaig de Berga doblement satisfet, després d'haver aconseguit la 4º Núria Queralt, l'edició amb més desnivell de totes, i a mes fent-ho amb el millor temps que mai havia aconseguit!! GRANDEEEE!!!
Josep Bosch Collado
No hay comentarios:
Publicar un comentario