De nou tornava ser molt dora, 3/4 de set del matí del dissabte.La nit abans havia tingut sopar i em possava al llit gairebé a la una. Fara calor, aixi que ja vaig en maniga curta nomñes de sortir de casa. Arribo a Torrelavit amb el temps just d'escoltar el briefing, fer 4 fotos de grup i sortir. LA marató de muntanya de les 3 valls (riudebitlles-Mediona-Anoia)És tracta d'una maratço de muntanya pseudo-organitzada, ja que, tot i tindre web i procés d'incripció, aquesta era gratuita, i erem molt pocs els que preniem part de la cursa. Corrent en prou feines si arribàvem a 10 participants! Una altra característica de la marató, és que també es podia fer en btt, ja que gran part del recorregut era força ciclable per pista, encara que hi havien trams gairabé no ciclables.
Era una marató d'orientació, ja que el recorregut no estava marcat en cap lloc. Només podíem confiar en els mapes que ens havíem descarregat a la web de la proba, i amb els GPS, així que va ser un bon moment per posar a probar el GARMIN. I la veritat es que n'estic molt satisfet, ja que al llarg dels 42 km, només vaig haver de mirar el mapa en comptades ocasions. Tot i això, constantment s'havia de consultar el GPS, doncs els organitzadors van fer passar la marató per camins i senders força "ocults"
Per altra banda també va ser una marató d'aventura, doncs només hi havien 4 avituallaments al llarg de la cursa i amb aigua únicament. És a dir, tot el menjar sòlid l'havíem de carregar a sobre, cosa que complicava, si cap, un pel més la marató. Una altra característica és que a cada avituallament havíem de resoldre voluntàriament un enigma, que bonificaria en 5 minuts el temps de la marató. D'aquesta manera, entre fita i fita podies anar pensant en resoldre l'enigma.
Sortim bastant forts, així que em vaig acomodant a les últimes posicions. Faig els primers 9 km en solitari fins a arribar al primer avituallament, en aproximadament 1 hora. Allà tot just estant sortint els maratonians que tinc just davant meu. Fitxo i llegeixo el primer enigma:
"El peix que ens fa ballar"
A mi si que em fa ballar el cap. De totes maneres no tinc els participants massa lluny. Mentre arribo a l'altre fita se m'encén la llumeta, RAP! Perfecte, ja tenia un enigma resolt! Arribo a la segona fita, km 16 en poc mes de 2 h. I Allà torno a trobar de nou els participants de la marató. El segon dels enigmes:
"El regal de reis amb millor qualitat/preu"
Carbó! aquesta era fàcil, m'ha vingut al cap de seguida!. Ara hem de fer una pujada de 350m en poc mes de 4 km. Es fa per pista, però fa molt, moltíssim calor, segurament fregant els 30ºC! De mica en mica vaig atrapant corredors, fins que arribo a dalt amb tot el grupet. Passo per la mitja, km 21 amb 2h45min. El recorregut em comença a recordar els 101 de Ronda, i allà el sol em va fer agafar una bona "pajara"...Vec molta aigua, no n'estalvio pas, doncs als avituallaments puc tornar a recarregar. Arribo a Sant joan amb 3h30 min, km 26. El següent enigma:
"L'instrument òptic menys aconsellat en fórmula 1"
Ni fava, però ja no tinc ganes de pensar, només vull acabar la marató! Comencem un tram força planer, amb una calor ofegant, tanquem el primer dels bucles de la marató després de 32 km i 4h30 de marxa. Xarro amb un corredor, que també fa travesses de muntanya, tot i que més curtes i més explosives que el que jo faig. Ens reagrupem amb tot el gruix de corredors i carreguem aigua a sant quintí. Jo no puc més vaig molt cansat, i em costa molt menjar. Em sembla que duc una bona ocellada a sobre. El sol cau amb justícia, i a la mínima que s'inclina el terreny, perdo els meus companys de grup. Vaig "ocellat" total, i decideixo no córrer més fins que no acabi. La calor és ofegant, no paro de veure aigua, però soc incapaç de fer algun trot. Van caient els km, ara molt més a poc a poc, fins que arribo a la 4º i última fita, on intento esbrinar l'últim dels enigmes:
"La modalitat de raïm que fa emborratxar a la més bella"
Uf, tot i que no estic per pensar, crec que l'encerto, M'acabeu!!
Em queden poc més de 3 km i arribo! En un tram d'escales veig que, tot i que vaig fus físicament, muscularment no em fa mal res, i això em satisfà!
A poc menys d'un km trobo una font, i tot i que ja em quesa poc, aprofito per refrescar-me, son quarts de 3 i la calor apreta de valent, freguem els 35ºC. Finalment acabo arribant amb 6h i 19 min. Per ser la 1º marató de muntanya no està malament, però la calor m'ha matat i m'ha fet agafar una senyora pajara. Si tot va normal a Andorra no hauria de patir tanta calor ni humitat, de lo contrari patiré el que no està escrit.
Una bona dutxa, un bon plat de macarrons i cap a fer la migdiada, que després de tota la calor que he passat m'ho mereixo!
Era una marató d'orientació, ja que el recorregut no estava marcat en cap lloc. Només podíem confiar en els mapes que ens havíem descarregat a la web de la proba, i amb els GPS, així que va ser un bon moment per posar a probar el GARMIN. I la veritat es que n'estic molt satisfet, ja que al llarg dels 42 km, només vaig haver de mirar el mapa en comptades ocasions. Tot i això, constantment s'havia de consultar el GPS, doncs els organitzadors van fer passar la marató per camins i senders força "ocults"
Per altra banda també va ser una marató d'aventura, doncs només hi havien 4 avituallaments al llarg de la cursa i amb aigua únicament. És a dir, tot el menjar sòlid l'havíem de carregar a sobre, cosa que complicava, si cap, un pel més la marató. Una altra característica és que a cada avituallament havíem de resoldre voluntàriament un enigma, que bonificaria en 5 minuts el temps de la marató. D'aquesta manera, entre fita i fita podies anar pensant en resoldre l'enigma.Sortim bastant forts, així que em vaig acomodant a les últimes posicions. Faig els primers 9 km en solitari fins a arribar al primer avituallament, en aproximadament 1 hora. Allà tot just estant sortint els maratonians que tinc just davant meu. Fitxo i llegeixo el primer enigma:
"El peix que ens fa ballar"
A mi si que em fa ballar el cap. De totes maneres no tinc els participants massa lluny. Mentre arribo a l'altre fita se m'encén la llumeta, RAP! Perfecte, ja tenia un enigma resolt! Arribo a la segona fita, km 16 en poc mes de 2 h. I Allà torno a trobar de nou els participants de la marató. El segon dels enigmes:
"El regal de reis amb millor qualitat/preu"
Carbó! aquesta era fàcil, m'ha vingut al cap de seguida!. Ara hem de fer una pujada de 350m en poc mes de 4 km. Es fa per pista, però fa molt, moltíssim calor, segurament fregant els 30ºC! De mica en mica vaig atrapant corredors, fins que arribo a dalt amb tot el grupet. Passo per la mitja, km 21 amb 2h45min. El recorregut em comença a recordar els 101 de Ronda, i allà el sol em va fer agafar una bona "pajara"...Vec molta aigua, no n'estalvio pas, doncs als avituallaments puc tornar a recarregar. Arribo a Sant joan amb 3h30 min, km 26. El següent enigma:
"L'instrument òptic menys aconsellat en fórmula 1"
Ni fava, però ja no tinc ganes de pensar, només vull acabar la marató! Comencem un tram força planer, amb una calor ofegant, tanquem el primer dels bucles de la marató després de 32 km i 4h30 de marxa. Xarro amb un corredor, que també fa travesses de muntanya, tot i que més curtes i més explosives que el que jo faig. Ens reagrupem amb tot el gruix de corredors i carreguem aigua a sant quintí. Jo no puc més vaig molt cansat, i em costa molt menjar. Em sembla que duc una bona ocellada a sobre. El sol cau amb justícia, i a la mínima que s'inclina el terreny, perdo els meus companys de grup. Vaig "ocellat" total, i decideixo no córrer més fins que no acabi. La calor és ofegant, no paro de veure aigua, però soc incapaç de fer algun trot. Van caient els km, ara molt més a poc a poc, fins que arribo a la 4º i última fita, on intento esbrinar l'últim dels enigmes:
"La modalitat de raïm que fa emborratxar a la més bella"
Uf, tot i que no estic per pensar, crec que l'encerto, M'acabeu!!
Em queden poc més de 3 km i arribo! En un tram d'escales veig que, tot i que vaig fus físicament, muscularment no em fa mal res, i això em satisfà!
A poc menys d'un km trobo una font, i tot i que ja em quesa poc, aprofito per refrescar-me, son quarts de 3 i la calor apreta de valent, freguem els 35ºC. Finalment acabo arribant amb 6h i 19 min. Per ser la 1º marató de muntanya no està malament, però la calor m'ha matat i m'ha fet agafar una senyora pajara. Si tot va normal a Andorra no hauria de patir tanta calor ni humitat, de lo contrari patiré el que no està escrit.
Una bona dutxa, un bon plat de macarrons i cap a fer la migdiada, que després de tota la calor que he passat m'ho mereixo!
Josep Bosch Collado
No hay comentarios:
Publicar un comentario