Primera cursa per parelles de Catalunya. La gran Follada!!

Són les 10 del matí i em trobo amb la Dolo a Igualada. Ens disposem a participar a la primera carrera per parelles de l'estat:

"La gran Follada d'Igualada"

Quant anem a buscar els dorsals ja veiem un munt de parelles que escalfen pels carrers de a vora les Comes. Recollim els dorsals i ens disposem a fer el mateix que les altres parelles, tot i que avui cau un sol de justícia i no caldrà escalfar massa. La corda de una longituds de poc menys d'un metre el que fa que la coordinació de la parella hagi de ser absoluta. I per acabar-ho de fer tot més estrambòtic, al llarg dels 7 km de recorregut si reparteixen tot un seguit de probes, per realitzar amb la parella.

Amb la Dolo escalfem una mica i entrenem una de les probes que trobarem al final, saltar per sobre d'unes bales de palla!

Finalment anem cap a la sortida, on s'hi fa una petita "performance"...i sortida!! El primer km es realitza per dintre els carrers de la ciutat d'igualada, tot relativament pla, però ja de seguida ens porten per unes pistes forestals. Portem un bon ritme, d'aproximadament 5 min per km.

Abans d'arribar al km 3, la primera de les probes, correr durant 100 metres cara a cara amb la parella, és a dir, que un component correrà d'esquena mentre l'altre ho farà de cara. Em poso jo a correr d'esquena, mentre que la Dolo amb el braç em va guiant i dient-me allà on puc trobar clots.

Seguim amb la carrera, començo a bufar bastant, per sort es baixada i puc recuperar una mica les forces. Just abans del km 5, la segona de les probes, pujar a coll i bé. Està clar que em toca carregar la Dolo, per sort son només 10 metres. Deu ni do com bufo, i ara toca una petita pujada. Tot i les probes, continuem mantenint el ritme de 5 min km. Quant som al km 6 entrem novament a Igualada, i just abans de trepitjar asfalt, la tercera, proba, que es tracta de superar un obstacle urbà, una mena de tanca d'atletisme, potser un pel més alta. La pasem per sota.

Un cop trepitgem asfalt, la Dolo em pregunta com vaig i si vull augmentar el ritme, i li dic que Ok, tot i que estic desitjant que arribi el final. A falta de 300 metres fem la penúltima proba, la de les bales de palla, aixíq ue ens agafem ben fort de la mà, i coordinadament anem saltant per sobre les bales. I ja per acabar la proba reina. Els últims 10 metres de la carrera es fan amb la parella en braços, així que un últim esforç i acabem parant el crono en poc mes de 35 minuts! Hem entrat en la 35 posició de les mes de 200 parelles que participaven. No està gens malament!

Estic fus, però ha valgut la pena. Un isostar, un bossa d'osequis i una bona dutxa per deixar-nos semi-nous, i per recuperar forces, a menjar un parell de pizzes del restaurant italìa (el moro d'igualada, vaja)

Al cap de pocs dies ens diuen els organitzadors que sortim en portada, al regió 7, i certament així és! (tot i que sigui en petitet, al marge de la portada). Amb aquest ja es el segon cop que surto en una revista (el primer, a la runners, a la cursa de cavalls del vent). Serà que soc fotogènic?? no...jo crec que més aviat ha estat gràcies a la Dolo! jejeje

Josep Bosch Collado