Retrobada amb les marxes. MATXOS 2010

Són les 4:10 del matí del diumenge. Feia molts dies que no m'havia de llevar tant dora per anar a fer una marxa. De fet, es una de les marxes que més dora em llevo, i més tard arribo a casa. És veritat, es una de les més dures, és MATXOS.

Surto de casa amb el temps suficient com per arribar a Torelló amb marge per recollir dorsal i parlar amb els companys, molts dels quals feia dies que no veia, ja que aquesta és la meva 1º marxa de la temporada.

A dos de 7 tocats es dona la sortida. Pràcticament deixo amb la paraula a la boca a la Lourdes i em poso a trotar pels carrers de Torelló. Els dos primers km son suaus. Però de seguida enfilem la primera pujada forta de la jornada, el Castell de Torelló. Vaig amb molt de compte, vigilant de col·locar bé el peu, de moment no em fa mal.

Arribo al primer control, 5 minuts abans que l'any anterior, per no haver entrenat en 3 setmanes em sento bé de forces i descansat. Em pasa el Dani del CEI i el Joan d'Alpens. Amb el Joan ens anirem trobant al llarg de tota la marxa, en canvi en Dani està a un nivell superior i no me'l tornaré a trobar. Comencem a pujar el primer dels tres cims que farem, el Bellmunt. No me l'agafo massa fort, i intento sempre mantenir un bon ritme. Quant arribo a dalt, m'hidrato bastant, agafo un entrepà, i avall, amb molta tranquil·litat i precaució. Porto uns 12 km i de moment no em fa mal res.

Arribo al salt del Molí i en Capdevila immortalitza el moment. I tot seguit inicio l'ascensió al Puigsacalm. De fet, havia pensat que, si notava molèsties no faria els cims i optaria per l'opció més curta de la marxa. Però de moment estic bé. Arribo al Puigsacalm, força sencer i saludo al company Rústic, amb el qual intercanvio algunes paraules i avall. Baixada del Puigsacalm força tècnica. Pateixo pel tram de cordes, però al arribar, ja em trobo gent que ho està passant pitjor que jo. Es forma una cúa considerable, i després de força estona, acabem deixant aquest tram enrere. Just abans de creuar la carretera, l'ensurt de la jornada. Em torno a fer una torta al peu dolent. No ha estat gaire forta, si me l'hagués fet a l'altre peu ni la notaria. De fet, penso i provo de convence'm de que no passa res. Soc al km 30, la meitat del recorregut. Segueixo la marxa.

Abans d'arribar al Prat de la Vola, coincideixo amb l'Olga, que està fent el recorregut curt. Faig el tros que queda fins al control amb ella tot explicant-me com li van anar l'eco-trail parisenc. Un cop al control decideixo pujar el Cabrera, el turmell no em fa mal, tot i que el començo a notar inflat. La pujada a l'últim dels tres pics es fa molt dura, i les escales finals em rematen. Em trobo amb en Joan novament, que ho està passant pitjor que jo. Arribo al control molt cansat i decideixo seure uns minutets, hidratar-me bé i ingerir molt sucre. La baixada la faig lentament i amb molta precaució, doncs una altra torta em podria deixar KO novament.

Al arribar de nou al Prat de Vola, coincideixo amb els meus ex companys Solà i Xavi Capdevila. Em menjo una buti no massa gran i segueixo el camí. Només sortir em trobo amb la Bet. pregunto per la resta de companys, la majoria son darrera, menys la Lourdes que és davant, s'ha fet una torta i ha optat per pujar només al Cabrera. Em diu que fa uns tres km que se l'ha trobat, és a dir que deu estar a una distància de 5-6 km. Em queden 20 km per acabar i penso que serà molt difícil atrapar-la.

Vaig per la última pujada, la del coll de Salgueda, no és massa llarga, però si força dreta. Tal com vaig de forces, es farà complicada. Finalment arribo a dalt i em disposo a fer tota la baixada. Porto el turmell força inflat, tot i que no em fa mal. És una baixada força tècnica, però per sort aquest any no hi ha fang, me'n alegro moltíssim! Baixo amb precaució però sense pausa. Em noto molt cansat, i allà on veig que puc fer algun trot, ho faig.

Zona del riu. Enguany no baixa massa aigua, la suficient com per mullar-se la planta dels peus, i en prou feines. Arribo al últim control abans de meta. Menjo una mica i au, últim esforç. Continuo amb la mateixa mentalitat que abans. Caminar a pas lleuger, i fer algun trot amb terreny favorable. Finalment, i quant només em falta 1 km per arribar, sento que em criden. És el Jaume Soler, que ens havíem creuat al Puigsacalm i havia dit que m'atraparia baixant. Fem l'últim km al trot tot comentant com n'arriba a ser de xula aquesta marxa, i també com n'arriba a ser de dura. Finalment l'arribada no és massa espectacular, doncs ens equivoquem de carrer i arribem a la meta per darrera, però bé, només queda en anècdota. El temps final,homologat, 11h48min.

Finalment la Lourdes ha arribat 5 min davant meu, va coixa, s'ha fet una rebrincada important. Ens dutxem i esperem a la resta de companys arribar, tots sans i estalvis. El peu el tinc inflat, però tot i que es va refredant no noto dolor. Potser que la torta no hagi estat tant forta com em pensava. M'acomiado de tothom i cap a casa, on arribo a les 21:30. Deu ni do. La propera serà la Romànica de Navàs, d'aquí tres setmanes, la primera nocturna de la temporada.

Dades GPS:

http://connect.garmin.com/activity/30595401

Josep Bosch Collado