martes, 9 de marzo de 2010

Marató de Barcelona 2010


Son les sis del matí del diumenge. Avui toca afontar un dels primers objecius ( i més assequibles) del 2010. Per primer cop intentaré córrer una marató d'asfalt de 42 km. De fet mai he corregut més de 21 km i no l'he preparat massa bé, doncs no he fet cap tirada llarga (+ de 25 Km) per poder-la afrontar amb garanties.

Ens trobem amb els bessons, la mister i el Jordi i decidim anar amb un sol cotxe cap a Barcelona. Aparquem per darrera Montjuïc i tant els bessons com jo ens possem a escalfar molt suament. En aquest moment em trobo amb en Jaume Sole, company de marxes que ja ha participat a la marató en més d'una ocasió. Em dona bons consells per afrontar-la, avituallaments, ritmes...

Em coloco al calaix de sortida al grup de 3h:30-4h:00, a darrera de tot, doncs tinc les llibres de les 4h:00 al meu costat. Tret de sortida! les pulsacions aumenten, però encara som molt lluny de passar per la linia de sortida. No és ben bé fins després de sis minuts i mig que paso sota l'arc de sortida. Ara ja si, comencem. Enfilem la carrtera de sants. És impossible posar un ritme, doncs tot el carrer és una riuada d'atletes. Tampoc vull començar fort, doncs haig de guardar tot el que pugui pel final. Els primer km van saltant, aproximadament a 5:15 el km, quant arribem a la diagonal, ja es pot mantenir un ritme i vaig passant els km aprox a 4:45. Les pulsacions no s'em enfilen i les mantinc entre 155-160. Vaig prou cómode i crec que he agafat el ritme bo.

Paso el km 10 i em prenc un power gel, tal com havia previst. No em ve gens de gust, però se que anirà bé. Al cap de poc avanço a la llebre de les 3h:45. Em trobo força bé i estic guardant tot el que puc. Poc després veig al Jaume Solé, l'avanço i li faig ok amb el dit polze, però no em paro a parlar. Ja se que és lleig, però vaig molt concentrat en gastar el mínim possible. Poc després passem la sagrada familia i ens dirigim cap a la meridiana. Al km 18 començo a veure que ja no vaig tant còmode. Però bé, puc mantenir el ritme i situarme sobre les 160-165 polsacions. Paso la mitja marató amb un temps de 1h:42min. Crec que vaig massa ràpid, hauria d'haver passat almenys 3 min més tard. Però bé, ara m'haig de concentrar en seguir. Al cap d'un parell de km més problemes, l'ipod deixa de funcionar. Ni sem passa pel cap pararme i veure que passa. Segueixo i arribo a l'avituallament del km 25. En aqui faig la 1º parada, bec isostar i em menjo un plátan, en total mig minut, assumible. Ara toca afontar un dels trossos més pesats de la marató, del fórum a pl Glòries i tornar. Les pulsacions es comencen a enfilar i es situen sobre les 170. Anem, malament, estic gastant molt aixi que intento rebaixar el meu ritme per intentar recuperar pulsacions. Aconsegueixo fer-les baixar, però em noto molt cansat. Al km 30 em torno a parar en el mateix avituallament anterior, aquest cop la parada gaiabé arriba al minut. Deu ni do, vaig molt cansat, però falta poc més de 10 km per acabar.

Aqui comença el calvari. Al km 34 m'agafa un "flato" espectacular que m'obliga a parar i caminar durant ben bé un minut. Torno a arrencar, però ara les cames ja no van. Estic corrent amb el cap. Ara estic vivint el que vol dir una marató. Arribo a l'Arc de triomf, i de triomf més aviat poc, passo per sota l'arc caminant i prenen-me un isostar. A partir d'aquest punt el recorregut està a rebentar de gent que et dona ànims. Em sembla estar en mig de l'Alpe d'Huez en el Tour.

Passem la plaça San Jaume. La gent que dona ànims deixa un petit passadís perquè passem els corredors. Com ha canviat la situació respecte la riuada de gent que hi havia a la carretera de Sants. Aquest fet encoratja a seguir corrent i parar el mínim possible. Queden poc menys de 4 km, però al cansament se li suma el dolor de cames. Aquests km es faran eterns. Quant passem pel 40, un "speaker" ens dona ànims, doncs ja tenim la meta a tocar. No obstant, al passar pel km 41 trobo un atleta en una llitera de l'ambulància. Això encara no ha acabat, penso.

Finalment accedim a la zona de valles, ja es veu l'arribada. Aixeco un puny, aixeco els dos, i tot creuant la meta aixeco el dits en l'aire. Si senyor, ja soc maratonià!!! BRAVO! El rellotge de meta marca 3h40 min. El meu Garmin marca 3h:34 min, ja que he fins que no vaig passar per l'arc de sortida no el vaig encendre. Un temps bó, molt bó, la veritat es que esperava estar per sobre de les 3:45, i tot i passar-ho malament en els últims 10 km, he pogut acabar fent una bona marca.Unes noies ens posen una medalla que ens acrediten com a maratonians! Visca!!

A l'arribada saludo als piteus, doncs han arribat tot just darrera meu. Comentem el realment dur que ha estat la marató i ens acomadiem fins a la Selva del Camp, que ja serà diferent. Al cap de 30 minuts d'arribar trobo a la mister, que em felicita pel meu temps, doncs ella tampoc s'esperava pas que fes aquest temps. També saludo el comany Malavé de capellades que ha fet la 2º marató i s'ha situat en 3h:30. També felicito als dos bessons que han estat estratosfèrics, 2h 48 min, tot just la 2º marató que fan. Increible. També aprofito per recordar-lis la juguesca que teniem. Si jo completava una marató, ells farien la Matagalls Montserrat. Jo ja he complert i m'ha semblat el més dur que he fet mai en asfalt. A veure ells quina sorpresa s'emporten fora del seu terreny...
Dades GPS
http://connect.garmin.com/activity/26344678
Josep Bosch Collado

No hay comentarios:

Publicar un comentario