Tot feia preveure que no seria una bona cursa. 24 h abans havia agafat un mal d'estomac, molt característic amb mi. Sense anar més lluny, un dolor similar em va impedir prendre part a la CCC a chamonix, quant ja tenia el dorsal per participar-hi. La nit abans havia dormit poc i no havia descansat massa bé. Però aquest cop vaig decidir prendre la sortida. Com que tenia la possiblitat de plegar a la meitat i fer només mitja marató, m'aferrava a la possiblitat de no tornar a abandonar abans d'hora.
Així que prenc la sortida de la prova reina, la marató. Els primers km es fan molt ràpids, corrent a poc mes de 5 el km. Al passar el km 2, la primera gran rampa, aixi que paro de córrer i obro els pals. La pujada és molt dreta, i al no estar del tot escalfat, les cames fan mal. Pujo per sobre de les 170 ppm, aixi que quant arribo a dalt continuo caminant fins que no m'he recuperat bé. Enfilem un senderol avall i arriba el punt clau de la carrera i dels propers 15 dies. En una de les trialeres poso malament el peu i col·locant tot el meu pes a sobre (que no es poc), em torço el turmell. Una rebrincada molt forta a jutjar pel corredor que tenia darrera meu, ja que el vaig sentir com s'estremia i tot de veure com m'he torçat el peu. M'he fet mal, però no es res penso, mai m'he esguinçat un turmell i m'he fet moltes rebrincades, cap de tant forta com aquesta, per això.... Continuo a un ritme inferior. Molta gent m'avança per tot arreu. Vaig colocant-me en les posicions que em corresponen a la carrera. Completo la primera hora de carrera amb poc més de 6 km a les cames. Arribo al primer avituallament, però no m'entra res, segurament pq l'estomac no està treballant bé. Continuo pujant. Arribo al km 10, el punt mes alt de la carrera, proper als 1100 m. Quant arribo a dalt penso que puc recuperar km, doncs el terreny es favorable . Completo la 2º hora amb 11 km. Quant intento correr per avançar km, un flato terrible m'impedeix córrer al ritme que m'agradaria. així que haig d'afluixar. En aquest punt em pasa en Joan Iborra i li desitjo sort. Pocs km és endavant m'avança el primer corredor dels que faran unicament la mitja (han sortit una hora més tard). Aquest és en Jessed Hernandez, li desitjo sort i m'ho agraeix tot preguntantme si se a quin km estem. Aproximadament al 12 li dic. I desapereix en la llunyania. Tampoc anava massa ràpid penso...Al començar a baixar per senderols una mica més pronunciats, comencen a avançar-me més corredors. Aquests si, avantçant-me en plan kamikaze. Com m'agradaria tenir només la meitat de la seva tècnica. Continuo baixant i continuen avançant-me corredors. Al km 17 començo la 2º pujada de la carrera i és aqui un prenc la decissió de parar a la meitat. Completo la tercera hora de carrera de carrera amb 18 km. La rebrincada que no m'havia semblat res, comença a fer punjades, així que no vull arriscar. Quant finalment arribo a la bifurcació de la mitja amb la marató els hi dic als del control que només faré mita marató, doncs m'he fet una rebrincada i prefereixo no forçar més. Finalment acabo la mitja amb un temps digne per estar lesionat, amb 3h i 51 min.
Al cap de les hores m'cabo adonant que allò que no era res, s'està inflant de mala manera. Tot indica que m'he fet un esguinç al turmell (el 1º de la meva vida) i que hauré d'estar aturat força dies. Fa la pinta que no arribaré a la selva del Camp en condicions.
L'endemà la fisió em confirma el diagnostic, de 10 a 15 dies aturat completament. Tocarà tenir paciència.
Així que prenc la sortida de la prova reina, la marató. Els primers km es fan molt ràpids, corrent a poc mes de 5 el km. Al passar el km 2, la primera gran rampa, aixi que paro de córrer i obro els pals. La pujada és molt dreta, i al no estar del tot escalfat, les cames fan mal. Pujo per sobre de les 170 ppm, aixi que quant arribo a dalt continuo caminant fins que no m'he recuperat bé. Enfilem un senderol avall i arriba el punt clau de la carrera i dels propers 15 dies. En una de les trialeres poso malament el peu i col·locant tot el meu pes a sobre (que no es poc), em torço el turmell. Una rebrincada molt forta a jutjar pel corredor que tenia darrera meu, ja que el vaig sentir com s'estremia i tot de veure com m'he torçat el peu. M'he fet mal, però no es res penso, mai m'he esguinçat un turmell i m'he fet moltes rebrincades, cap de tant forta com aquesta, per això.... Continuo a un ritme inferior. Molta gent m'avança per tot arreu. Vaig colocant-me en les posicions que em corresponen a la carrera. Completo la primera hora de carrera amb poc més de 6 km a les cames. Arribo al primer avituallament, però no m'entra res, segurament pq l'estomac no està treballant bé. Continuo pujant. Arribo al km 10, el punt mes alt de la carrera, proper als 1100 m. Quant arribo a dalt penso que puc recuperar km, doncs el terreny es favorable . Completo la 2º hora amb 11 km. Quant intento correr per avançar km, un flato terrible m'impedeix córrer al ritme que m'agradaria. així que haig d'afluixar. En aquest punt em pasa en Joan Iborra i li desitjo sort. Pocs km és endavant m'avança el primer corredor dels que faran unicament la mitja (han sortit una hora més tard). Aquest és en Jessed Hernandez, li desitjo sort i m'ho agraeix tot preguntantme si se a quin km estem. Aproximadament al 12 li dic. I desapereix en la llunyania. Tampoc anava massa ràpid penso...Al començar a baixar per senderols una mica més pronunciats, comencen a avançar-me més corredors. Aquests si, avantçant-me en plan kamikaze. Com m'agradaria tenir només la meitat de la seva tècnica. Continuo baixant i continuen avançant-me corredors. Al km 17 començo la 2º pujada de la carrera i és aqui un prenc la decissió de parar a la meitat. Completo la tercera hora de carrera de carrera amb 18 km. La rebrincada que no m'havia semblat res, comença a fer punjades, així que no vull arriscar. Quant finalment arribo a la bifurcació de la mitja amb la marató els hi dic als del control que només faré mita marató, doncs m'he fet una rebrincada i prefereixo no forçar més. Finalment acabo la mitja amb un temps digne per estar lesionat, amb 3h i 51 min.
Al cap de les hores m'cabo adonant que allò que no era res, s'està inflant de mala manera. Tot indica que m'he fet un esguinç al turmell (el 1º de la meva vida) i que hauré d'estar aturat força dies. Fa la pinta que no arribaré a la selva del Camp en condicions.
L'endemà la fisió em confirma el diagnostic, de 10 a 15 dies aturat completament. Tocarà tenir paciència.
Josep Bosch Collado
No hay comentarios:
Publicar un comentario